El projecte Oli i Oliveres monumentals del Territori del Sènia rep una subvenció de 1.23 MEUR

Tinet Digital 09-2009

L’Associació Territori del Sénia, formada al 50% per representants dels sectors econòmics de la zona (agraris, turístics, socials) i l’altre 50% per la Mancomunitat de la Taula del Sènia, es va crear per a treballar conjuntament per a la millora de les condicions de vida de la gent d’este territori. Recentment la Mancomunitat, amb l’ajut del SOC, ha acabat un Inventari complert de les Oliveres mil.lenàries o monumentals (de més de 3,5 m de perímetre de tronc a 1,3 m del sòl) del seu territori, arribant als 4.080 exemplars (repartits per 18 municipis, tot i que la majoria estan a Ulldecona, Canet lo Roig i La Jana), fet que és únic a tot el món. Ara, amb la subvenció del Ministeri de Medi Ambient, es vol tirar endavant un projecte per aprofitar els valors d’aquests arbres.

Es dona la circumstància que les oliveres són el cultiu majoritari al territori (28.658 Ha, d’una superfície total 197.734 Ha), cosa que representa el 14,5%, mentre que a Espanya és el 4,8%, a la Comunitat Valenciana el 4,1%, a Catalunya el 3,9% i a Aragó l’1,2%. I per altra banda l’agricultura representa el 13,3% de la població ocupada d’esta zona, mentre que la mitja a Espanya és del 6%, a Catalunya el 2%, a la Comunitat Valenciana el 4% i a Aragó el 6%.

Partint de tot això es va plantejar este Projecte pilot, anomenat “Oli i Oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia”, amb l’objectiu principal de: “posar en valor les 4.080 oliveres mil·lenàries existents, aprofitant els seus valors en tots els aspectes possibles, però amb la finalitat de que els beneficis reverteixin en la millor valorització de tot l’oli de la zona; i també que, una vegada fetes totes les millores necessàries en els processos de producció i, després dels maridatges apropiats, serveixin per a la millora d’altres productes: gastronòmics, turístics, culturals, de salut, etc.”

Ha estat l‘Associació qui va presentar el projecte al MAMR i ara, una vegada aprovada la subvenció, serà qui l’administrarà però, mitjançant un conveni de col·laboració, serà la Mancomunitat qui el durà a terme, per la seua experiència i els mitjans humans i materials de que disposa.

Estos dies l’Associació ha rebut la notificació del Ministeri donant-li una subvenció de 1.230.150 € (repartida en 4 anys) per a este Projecte, sent un dels 20 que han estat seleccionats i el que ha rebut l’ajuda major.

De la subvenció total (1.230.150 €) hi ha una part (320.711 €) destinada a despeses d’assistència tècnica (estudis i projectes, reunions…). Mentre que la part de despeses d’execució compta amb 909.439 € per a:
– conservar i posar en valor les oliveres mil·lenàries
– mesures agroambientals i de millora del medi ambient
– millora de la qualitat i augment del valor dels olis del territori
– estudi d’un Centre d’Investigació (IRTA) sobre les oliveres i l’oli
– campanyes de divulgació de l’oli i les oliveres
– campanyes de formació al sector i a altres del territori
– itineraris mediambientals per les oliveres i el territori
– TICs: web, georeferenciació, noves prestacions
– interacció amb altres sectors econòmics

Aquest dimarts s’ha reunit la Comissió mixta (6 persones de l’Associació i 6 de la Mancomunitat) que és l’òrgan de presa de decisions per a reformular el projecte d’acord amb la subvenció aprovada i posar en marxa immediatament les coses previstes, com per exemple, l’inici de l’Estudi de l’IRTA, que està orientat a:
– determinar el genotip de les oliveres monumentals (les de més de 3,5m)
– caracteritzar les oliveres singulars (les que tenen un genotip únic)
– comparació de les característiques dels olis de les diferents oliveres
– assessorament als molins per a la producció d’oli d’oliveres monumentals.

L’inventari
L’objectiu primordial d’aquest treball ha sigut l’elaboració d’un inventari per a conèixer de forma directa el nombre total d’oliveres monumentals que hi ha al territori de la Taula del Sénia. Per altra part, l’elaboració d’aquest inventari ha permès descobrir la distribució de les oliveres dins del territori, així com el nombre total d’exemplars i les seues dimensions i característiques. En certa manera, es tracta de posar totes les cartes sobre la taula per a poder entendre i veure la dimensió de tot l’extens patrimoni arbori que hi ha en els pobles de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Un inventari d’oliveres monumentals és la primera eina que ha de conduir a l’elaboració de futurs projectes conservacionistes, plans de gestió i altres estudis, per a poder mantindre de forma sostenible, tant per als propietaris com per a les administracions, el gran patrimoni d’oliveres monumentals o mil·lenàries. És per això la importància de fer este inventari, ja que suposa el primer escaló per a futurs projectes.

Des del descobriment de la producció d’oli, este producte ha format una part important en la vida dels homes en tota la conca mediterrània. Des dels fenicis, egipcis, grecs, romans, àrabs i cristians, l’oli ha sigut emprat en l’alimentació, en cosmètica i també com a líquid de combustió en fanals i cresols. Considerat un arbre sagrat, l’olivera es va conrear per tot el Mediterrani fins arribar a les nostres terres.

Fruit d’esta vella tradició oleica en la cultura mediterrània, avui en dia tenim en les nostres terres exemplars d’oliveres de grans dimensions, algunes d’elles plantades pels àrabs i potser, inclús, pels romans, arbres de gran valor que poden assolir edats des d’un centenar a inclús més d’un miler d’anys.

El present treball és el fruit d’una intensa recerca per totes les terres de la Taula del Sénia on hi ha conreu d’oliveres, buscant exemplars monumentals. S’ha pretès fer un inventari exhaustiu d’arbres considerats monumentals, també anomenats mil·lenaris.

Per a poder realitzar este treball s’han visitat i prospeccionat les finques, partides, polígons o inclús termes sencers de 18 pobles de la Taula de Sénia. Estos pobles són els situats a les terres més baixes del territori, on la climatologia suau permet el cultiu i desenvolupament normal de les oliveres. El treball s’ha basat fonamentalment en els pobles de la vessant marítima de la Taula del Sénia i més concretament en: Alcanar, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Freginals, La Galera, Godall, La Jana, Mas de Barberans, Rossell, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, La Sénia, Traiguera, Ulldecona i Vinaròs. Per altra banda, i amb menor importància en quan a quantitat, també s’han trobat exemplars monumentals en un poble del Matarranya, Pena-roja de Tastavins. La resta de pobles (Beseit, Castell de Cabres, Morella, La Pobla de Benifassà, Vall de Roures i Vallibona), tots ells pobles de muntanya, s’han quedat fora de l’estudi degut a que no s’ha pogut trobar cap exemplar que manifeste les característiques adequades per a ser catalogat com a monumental.

El valor límit per a considerar una olivera monumental que s’ha usat en el present treball, ha sigut la mesura de 3,50 m del perímetre del tronc principal de l’arbre, mesurat a una alçada d’1,30 m. Esta mesura ha servit de tall per a poder incloure o refusar els arbres mesurats al camp. Per a cadascuna de les oliveres inventariades s’ha pres la mesura del perímetre del tronc (a la base del tronc i a una alçada 1,30 m des del sòl), l’alçada total de l’arbre, el diàmetre de la capçada, així com la mesura de les branques secundàries resultants d’una ramificació, en aquells arbres que ramifiquen per sota d’1,30 m d’alçada. A més a més, cada arbre ha sigut marcat amb l’ajuda d’un GPS per tenir les dades concretes de la seua ubicació, també han sigut fotografiats tos els exemplars estudiats, realitzant un conjunt de fotos de cada exemplar que ajudaran al seu reconeixement i estudis posteriors. I, finalment, s’ha fet una classificació de la Monumentalitat, numerant de 1 a 6 (1 = menor i 6 = la major), en funció del perímetre de tronc però també (altura, formes rares, rabassa, etc.).

La recerca d’oliveres s’ha fet prospeccionant tots els terrenys dels pobles estudiats. Ha sigut una tasca que s’ha fet conjuntament amb l‘ajuda de persones coneixedores del terreny, institucions i cooperatives amb alguna experiència prèvia en catàlegs d’oliveres. En la majoria de pobles l’ajuda d’estes persones ha estat fonamental per poder trobar les oliveres més grans del terme, en altres pobles amb un volum d’oliveres molt superior per anar buscant les oliveres una per una, es va optar per prospeccionar tot el terme sencer, d’un extrem a l’altre i finca per finca, és el cas de Canet lo Roig, La Jana i Ulldecona, poblacions que reuneixen la major densitat d’exemplars catalogats i la suma de tots ells suposa el 80% de les oliveres monumentals del territori.

Amb la gran tasca feta en este inventari s’han pogut catalogar un total de 4.080 oliveres monumentals pels diferents pobles que formen part del territori de la Taula del Sénia. Esta xifra suposa una gran densitat d’oliveres monumentals per a un territori molt menut i es pot dir, amb tota certesa, que és una de les zones amb el major nombre d’oliveres mil·lenàries o monumentals i on es troben alguns dels exemplars més voluminosos. Estes oliveres es concentren sobre tot en tres pobles La Jana, Canet lo Roig i Ulldecona, els dos últims passen dels 1.000 exemplars monumentals i La Jana arriba a 939 oliveres. Cal tindre en compte que tan Canet i Ulldecona tenen termes molt grans (68,5 i 126,7 km² respectivament) i La Jana molt reduït (19,5 km²), atenent a estes dades de superfície, La Jana es ficaria al capdavant dels pobles amb més exemplars monumentals per km².

Durant la realització d’este treball han col·laborat en el treball de camp, durant un total de 5 setmanes en els termes de Canet lo Roig i Ulldecona, els alumnes i professors del grup de Dinamització dels serveis d’informació i atenció ciutadana del Taller de Empleo Tierra de Encuentros II: José Miguel Adell Ramia, Laia García Moreno, Miquel Gasulla Reverté, Lucía Guimerà Sebastià, Emèrita Jovaní Adell, Pilar Martí Salvador, Lourdes Matamoros Gago, Sara Puente Aznar, María José Quintana Periche, Meritxell Torras Perpiñan i Mònica Voichita Cosma.

També durant els 2 últims mesos va treballar en l’inventari un persona contractada per la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Albert Julian Zaragoza (de La Sénia), que va suposar una gran ajuda per a poder finalitzar tot el treball de camp i que no s’allargués més enllà de l’estiu.

Hi ha també moltes altres persones que han col·laborat, han aconsellat i han mostrat moltes oliveres i finques de cada terme, són persones coneixedores dels seus pobles i que amb la seua ajuda han fet possible l’inventari: José Anglès Sans (Càlig), Ximo Anglès Sans (Càlig), Àlvar Anyó (Benicarló), Lluís Arbó (Sant Carles de la Ràpita), María José Barreda (Vinaròs), Ramón Caballer (Rossell), Tito Cabané (Ulldecona), Josep Lluís Cardona Gavaldà (Santa Bàrbara), Xaro Checa Bejarano (grup Intercoop), Pepi Cid (Acomont), Andreu Cumba Coloma (La Jana), María Blanca Duré Prades (La Galera), Josep Lluís Fernández Homedes (Freginals), Juan Gargallo Balaguer (La Jana), Ricardo Gil Rull (Pena-roja de Tastavins), Eleuterio Gimeno Gimeno (Canet lo Roig), Ricardo Guimerà Lleixà (Mas de Barberans), José Ramon López Masip (Vinaròs), Ramon Mampel Della (Traiguera), José Messeguer Pla (Canet lo Roig), Jesús Millán Pago (Godall), Joan Moisés (Sant Carles de la Ràpita), Ruben Pareja Balaguer (La Jana), Antonio Peinado Sorlí (Benicarló), Victoriano Pertegàs Mitjavila (La Sénia), Lluís Porta Ferré (La Galera), Josep Querol (Rossell), Jordi Roé Bonfill (Santa Bàrbara), Ferran Royo Pla (Santa Bàrbara), Josep Maria Sancho Subirats (Alcanar), Joan Subirach (Freginals), Martí Vericat Cifre (Canet lo Roig), Jaume Vilanova (Benicarló).

També ha sigut molt valuosa l’ajuda prestada pel personal de la Mancomunitat de la Taula del Sénia a l’hora de fer este treball, especialment per part de Jaume Antich Balada (Gerent) i el personal d’ocupació laboral, Xus Querol, Tere Adell, Lucia Lombarte i Mar Albesa.

La direcció i redacció del treball ha anat a càrrec de ROMÀ SENAR LLUCH, per encàrrec d’Arabogues.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s