Jordi Mas López, el camí i el silenci

on
Núvol.cat
Jordi Mas López no és un poeta convencional. La publicació d’El crit i l’eco (Godall Edicions) enllaça amb la tradició d’haikus avantguardistes iniciada per Salvat-Papasseït i Josep Maria Junoy. Les seixanta-tres peces que conformen l’obra intenten unir dos móns radicalment oposats, i paradoxalment indestriables: el cos i la natura. Ara bé: com retratar poèticament el paisatge canviant dels boscos de la Baixa Segarra? Com aconseguir esbossar simbòlicament unes escenes inevitablement volàtils?
A Europa, la relació del poetes contemporanis amb el seu entorn ha estat força bipolar. O bé encaminada a reflectir les emocions del flâneur quan transita pels carrers de la societat industrial, o bé avesada a l’exaltació del poder i majestuositat de la naturalesa, concebuda com a font purificadora de l’esperit humà. Dos estils literaris que, mèrits al marge, han reduït la importància del “jo poètic” a la insignificança.
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s